1 DE MAIG
PER UNA OCUPACIÓ ESTABLE,
SALARIS DIGNES I MÉS DRETS SOCIALS
L’ECONOMIA CREIX PERÒ ELS DRETS LABORALS I SOCIALS NO
Des del 2008
molts dels drets de la classe treballadora han estat eliminats. Ara, l’economia
fa 3 anys que creix i les empreses han recuperat els nivells de benefici
d’abans de la crisi. La vida de les persones treballadores, però, no ha
millorat. Les patronals segueixen resistint-se a una pujada de salaris digna en
els propers anys.
• A Catalunya,
continuen tenint 395.300 persones
ocupades menys que el 2007 i la taxa d’atur és del 15,8%, 9,3 punts més que el
2007, i la segona més alta de la UE.
• 4 de cada 10
persones en situació d’atur fa més de 2 anys que no tenen feina i la meitat de
persones no tenen cap prestació.
• L’ocupació
és cada vegada més precària, augmenta les formes l’explotació laboral i els
salaris no creixen.
• Les dones
continuen sent discriminades en el treball, i el seu sou és un 26% inferior al
dels homes.
• Moltes
pensions tenen quanties miserables, per sota del llindar de la pobresa i les no
contributives estan congelades des de fa 6 anys.
• Les
prestacions per desocupació solament cobreixen un 30% de les persones aturades.
A Catalunya hi ha 293.660 persones que pateixen atur de llarga o molt llarga
durada: són, concretament, 6 de cada 10 persones aturades.
Com a
conseqüència de tot això, les
desigualtats, la pobresa i l’exclusió social han augmentat i ja afecten gairebé
el 23,5% de la població a Catalunya, mentre l’Estat es gasta desenes
de milions d’euros per rescatar bancs o empreses d’autopistes.
DISPUTEM ELS GUANYS DE LES EMPRESES
El creixement
econòmic ha d’arribar a tots i a totes. Per això, cal crear ocupació estable i de qualitat, millorar els salaris i
reforçar les xarxes de protecció social. I per
aconseguir-ho necessitem noves polítiques i nous consensos.
• Cal derogar
les últimes reformes laborals. La prioritat ha de ser crear ocupació indefinida,
estable i amb drets. La competitivitat de les empreses no pot conculcar els
drets fonamentals dels treballadors i treballadores.
• Cal engegar
un pla de xoc per a l’ocupació a fi de donar oportunitats a aquells que tenen
més dificultats per trobar un lloc de treball i, especialment, als aturats i
aturades de llarga durada i de més edat. Així mateix, cal reconduir la Garantia
d’Ocupació Juvenil i evitar la fugida de talent i el desaprofitament de
recursos que suposa tenir tota una generació de treballadors i treballadores
joves en atur o amb ocupacions precàries.
• Cal reformar
el sistema de prestacions per desocupació, perquè cobreixi totes les persones
sense ocupació i ofereixi unes garanties dignes. De manera prioritària per als
treballadors i treballadores grans, que moltes vegades són expulsats del mercat
de treball sense possibilitat d’aconseguir una pensió digna.
• Exigim un
salari mínim interprofessional suficient i estable que es mantingui en el
temps. Cal arribar a un SMI de 1.000 euros al final d’aquesta legislatura i
garantir que serà sempre, almenys, equivalent al 60% del salari mitjà del país.
• És urgent
derogar la reforma de les pensions del 2013, i fixar mecanismes per garantir
que no perdrem poder adquisitiu.
• Necessitem
una reforma fiscal integral que aconsegueixi més ingresos i reparteixi millor
els esforços, fent que paguin més els que més tenen i més guanyen. Reclamem més
eficàcia en la lluita contra el frau fiscal i l’erradicació dels paradisos fiscals.
• Exigim la
implementació immediata de la renda garantida de ciutadania per garantir els
ingressos mínims a les persones sense recursos o amb rendes del treball per
sota de la renda d’inserció.
• Reclamem la
recuperació progressiva de la despesa en sanitat, educació, protecció social i
ajuda a la dependència.
• Cal engegar
el Pacte Nacional per la Indústria amb pressupost suficient per poder impulsar
un canvi de model productiu i generar més riqueza, i ocupació més productiva i
de més qualitat.
TOT AIXÒ ES POT FER JA. NO HI HA EXCUSES
Per això, les
organitzacions sindicals vam començar, el mes de febrer, un procés de
mobilitzacions que ha anat en augment des d’aleshores, per reclamar que la veu
dels treballadors i les treballadores sigui escoltada, i les seves peticions,
ateses.
Volem negociar
per millorar les condicions laborals de la población assalariada i la qualitat
de vida de tota la ciutadania, com sempre hem fet. Però també intensificarem
les mobilitzacions en defensa de les nostres reivindicacions.
L’etapa de les
retallades i de la precarietat laboral s’ha d’acabar JA. Hem de canviar-la,
negociant i pressionant, a les empreses i al carrer. NO HI HA EXCUSES.
Aquest canvi
de polítiques ha de començar sense demora. Sense ell, la crisi mai acabarà per
a la majoria social, per a la classe treballadora. És una exigència social,
econòmica i democràtica.
Per tot això,
des de CCOO i UGT animem a tots els
treballadors/es de Nissan a participar en la manifestació de l'1 de Maig.
LLOC: Plaça Urquinaona / Ronda de Sant Pere
Fins a la Plaça de la Catedral. HORA: 11:30 hores
Secciones Sindicales
de CCOO y UGT Nissan , Barcelona a 27 d’Abril de 2017
1 DE MAYO
POR UN EMPLEO ESTABLE,
SALARIOS DIGNOS Y MÁS DERECHOS SOCIALES
LA ECONOMÍA
CRECE PERO LOS DERECHOS LABORALES Y SOCIALES NO
Des de 2008 muchos de los derechos de la clase obrera se han
eliminado. Ahora, hace 3 años que la economía crece y las empresas han
recuperado los niveles de beneficio anteriores a la crisis. Aún así, la vida de
las personas trabajadoras no ha mejorado. Las patronales siguen resistiendose a
aumentar de forma digna los salarios en los próximos años.
• En Cataluña,
continúan con 395.300 personas menos ocupadas que en 2007 y la tasa de paro se
sitúa en el 15,8%, 9,3 puntos más que el 2007, la segunda más alta de la UE.
• 4 de cada 10
personas en paro lo están desde hace más de 2 años y la mitad no tienen ningún
tipo de prestación.
• El trabajo
es cada vez más precario, aumentan las formas de explotación laboral y los
salarios no crecen.
• Las mujeres
continúan siendo discriminadas en el trabajo, su sueldo es un 26% inferior que
el de los hombres.
• Muchas
pensiones son insuficientes, por debajo del umbral de la pobreza y las no
contributivas llevan congeladas 6 años.
• Las
prestaciones por desempleo solo cubren un 30% de las personas en paro. En
Cataluña hay 293.660 personas que sufren paro de larga o muy larga duración:
concretamente 6 de cada 10 personas en paro.
Como
consecuencia de todo esto, las
desigualdades, la pobreza y la exclusión social han aumentado y ya afectan casi
al 23,5% de la población de Cataluña, mientras el estado se gasta
decenas de millones de euros para rescatar bancos o empresas de autopistas.
DISTRIBUYAMOS LOS BENEFICIOS DE LAS EMPRESAS
El
crecimiento económico debe llegar a todos/as. Por eso es necesario crear trabajo estable y de calidad, mejorar los salarios y
reforzar las redes de protección social. Para conseguirlo
necesitamos nuevas políticas y nuevos consensos.
• Necesitamos
la derogación de la reforma laboral. La prioridad debe ser crear trabajo
indefinido, estable y con derechos. La competitividad de las empresas no puede
liquidar los derechos fundamentales de los trabajadores/as.
• Necesitamos
poner en marcha un plan de choque que genere oportunidades laborales a aquellas
personas con mayor dificultad para encontrar trabajo, especialmente, parados,
parados de larga duración y trabajadores/as de mayor edad. Del mismo modo, se
debe reconducir la Garantía de Trabajo Juvenil para evitar la fuga de talento y
dejar de seguir desperdiciando los recursos que supone tener a toda una
generación de trabajadores/as jóvenes en paro o con trabajos precarios.
• Necesitamos
reformar el sistema de prestaciones por desempleo, para que cubra a todas las
personas desocupadas y ofrezca garantías. De forma prioritaria para los
trabajadores/as de mayor edad, los cuales muchas veces son expulsados del
mercado laboral sin posibilidad de conseguir una pensión digna.
• Exigimos un
salario mínimo interprofesional digno y estable que se mantenga en el tiempo.
Hay que llegar a un SMI de 1.000€ al final de esta legislatura y garantizar que
siempre será equivalente al 60% del salario medio del país como mínimo.
• Reclamamos
la recuperación progresiva del gasto en sanidad, educación, protección social y
ayuda a la dependencia.
• Necesitamos
poner en marcha el Pacto Nacional para la Industria con presupuesto suficiente
como para poder impulsar un cambio de modelo productivo y generar más riqueza,
trabajo más productivo y de más calidad.
TODO ESTO SE PUEDE HACER YA. NO HAY EXCUSAS
Por todo esto,
las organizaciones sindicales comenzamos, el mes de febrero, un proceso de
movilizaciones que ha ido en aumento, para reclamar que la voz de los trabajadores/as
se escuche, y sus peticiones atendidas.
Queremos
negociar para mejorar las condiciones laborales de la población asalariada y la
calidad de vida de toda la ciudadanía, como siempre hemos hecho. Pero también
intensificaremos las movilizaciones para defender nuestras reivindicaciones.
La etapa de
los recortes y de la precariedad laboral debe terminar YA!. Debemos acabar con
ella negociando y presionando en las empresas y en la calle. NO HAY EXCUSAS.
Este cambio de
políticas debe comenzar sin demora. Sin el, la crisis nunca acabará para la
mayoría social, la clase obrera. Es una exigencia social, económica y
democrática.
Por todo esto,
desde CCOO y UGT os animamos a todos
los trabajadores/as de Nissan a participar en la manifestación del 1 de Mayo.
LUGAR: Plaza Urquinaona/Rda Sant Pere
hasta la Plaza de la Catedral. Hora:
11:30 horas.
Secciones Sindicales de CCOO y UGT Nissan, Barcelona a 27
de Abril de 2017
No hay comentarios:
Publicar un comentario