UGT NISSAN

NO QUEDARÁ ACCIÓN SIN REACCIÓN

El comportamiento que está demostrando la dirección de la compañía desde hace algún tiempo, respecto a las decisiones que toma en temas organizativos y sancionadores, deja mucho que desear. Premia a  amigos, enchufados y otros “compañeros/as”, por denominarlos de alguna manera, que a costa de su dignidad se someten a las voluntades de la empresa. Por el contrario encontramos actitudes de castigo poco justificadas con aquellos compañeros/as que se ciñen a realizar su trabajo diario, participar en las actividades sindicales en pro de defender su puesto y el de sus “compañeros/as”, no se someten y por supuesto no ponen precio a su dignidad como personas…. Este es el doble rasero que se utiliza en nuestra compañía para instaurar la parálisis social y el miedo laboral, no dejando actuar libremente a aquellos/as que se sienten coaccionados.

Siendo uno de los platos fuertes como castigo a la plantilla la sanción, observamos como se aplica de forma injusta en algunos colectivos buscando sumisión a base de miedo… algo que se puede entender como una táctica cuanto menos mafiosa. Trabajar en algunas zonas de la factoría se ha transformado en una actividad de riesgo, problemas con los humos en la zona de bancos y líneas cercanas al no existir la extracción necesaria, incendios que suceden por no seguir los protocolos establecidos poniendo en riesgo a la plantilla, ventiladores que desaparecen cuando llega el verano demostrando las carencias de climatización, espacios insuficientes en los puestos de montaje, tretas varias para bajar las cargas ergonómicas de los puestos con categoría A o B y así un largo etc… La Sección Sindical de UGT Nissan no dudará en la defensa de todo el personal, más si cabe, de aquellos que apoyan al conjunto del Comité en la batalla diaria para intentar paliar esas decisiones negativas que toma la dirección con su doble rasero según quién eres, de dónde vienes y/o cuáles son tus genes en la compañía.

La persecución de compañeros/as, con formación en oficios (pintores, chapistas, mecánicos, eléctricos, mantenimiento…) es otro de los hobbies que practican desde relaciones laborales. Si no te sometes a su voluntad, practican el castigo con cambios de puesto que carecen de sentido, eso sí, el vacío profesional que queda al mover a este compañero/a ya lo cubre algún “agraciado” a base de horas extras, sin pensar que mañana pudiera ser él la persona perjudicada por no cantar el SI BWANA a tiempo… Podríamos continuar relatando aquellas verdades que no se deben callar más: compañeros con edad avanzada en producción aún con problemas físicos, mientras personal que no sabe lo que es el trabajo en línea es paseado por la planta de montaje para intentar poner a la plantilla en contra del Comité, pero señores de la dirección: Los temas organizativos son suyos, si las secciones sindicales ostentáramos ese poder otro gallo cantaría. Por ejemplo, el paso de los compañeros/as que cumplían el año de contrato a fijos discontinuos, evitar las presiones a las que se somete a la plantilla de nueva entrada de formas poco ortodoxas. Pero todo esto no acaba aquí, se ha firmado un convenio que lleva en marcha desde el día 1 de enero y… ¿dónde está la entrega de la secuencia diaria de las producciones de montaje? No, no nos olvidamos ni lo vamos a hacer, llegaremos donde haga falta. ¿No se abre la mesa de empleo?  Precarizando el empleo no hay futuro!!!!

Las leyes no nos dejan entrar en temas organizativos, pero tenemos las herramientas para evitar los problemas que se están dando y debemos aplicarlas. Si en una zona concreta sobra personal no debemos permitir que se hagan horas, si hay personal que presiona a los compañeros/as, se les ha de denunciar por acoso activando el protocolo  que marca la ley en cada una de las empresas y por último y no menos importante, en una fábrica con una media de edad tan alta y con tantas lesiones provocadas por la forma de trabajar que tenemos, el enchufismo se ha de acabar para poder oxigenar a la plantilla de una vez por todas!!!

Tras leer las hojas informativas de algunos sindicatos y conocedores que piensan del mismo modo,  entablaremos reuniones con ellos para intentar acabar de una vez por todas con estas actitudes. No vamos a permitir que se siga faltando al respeto a los trabajadores/as ya sea por los temas mencionados o por los incumplimientos de los acuerdos alcanzados.

 Secciones Sindicales UGT Nissan ZF y Montcada.

 Jueves, 16 de febrero de 2017

NO QUEDARÀ ACCIÓ SENSE REACCIÓ

 El comportament que està demostrant la direcció de la companyia des de fa algun temps, respecte a les decisions que pren en temes organitzatius i sancionadors, deixa molt a desitjar. Premia a amics, endollats i altres "companys/es", per denominar-los d’alguna forma. Per contra trobem actituds de càstig poc justificades amb aquells companys/es que es cenyeixen a realitzar el seu treball diari, participen a les activitats sindicals en pro de defensar el seu pa i el dels seus "companys/es", no es sotmeten i per descomptat no posen preu a la seva dignitat com a persones.... Aquest és el tractament desigual que s'utilitza a la nostra companyia per instaurar la paràlisi social i la por laboral, no deixant actuar lliurement a aquells/es que se senten coaccionats.

Sent un dels plats forts com a càstig a la plantilla la sanció, observem com s'aplica de manera injusta en alguns col·lectius buscant submissió a força de por ... una cosa que es pot entendre com a tàctica mafiosa. Treballar en alguns llocs de la factoria s'ha transformat en una activitat de risc, problemes amb els fums a la zona de bancs i línies properes al no existir l'extracció necessària, incendis que succeeixen per no seguir els protocols establerts posant en risc al plantell , ventiladors que desapareixen quan arriba l'estiu demostrant les mancances de climatització, espais insuficients en els llocs de muntatge, estratagemes diverses per baixar les càrregues ergonòmiques dels llocs de treball amb categoria A o B i així un llarg etc... La Secció Sindical d'UGT Nissan no dubtarà a l’hora de defensar a tot el personal, més si és possible, d'aquells que donen suport al conjunt del Comitè a la lluita diària per intentar pal·liar aquestes decisions negatives que pren la direcció amb el seu tractament desigual segons qui ets, d'on véns o quines són els teus gens en la companyia.

La persecució de companys/es, amb formació en oficis (pintors, planxistes, mecànics, elèctrics, manteniment ...) és altre dels entreteniments que practiquen des de relacions laborals. Si no es sotmeten a la seva voluntat, practiquen el càstig amb canvis de lloc que no tenen sentit, això sí, el buit professional que queda en moure a aquest company/a ja ho cobreix algun "agraciat" a força d'hores extres, sense pensar que demà pogués ser ell la persona perjudicada per no cantar SI BWANA a temps ... Podríem continuar relatant aquelles veritats que no s'han de callar més: companys amb edat avançada en producció amb problemes físics, mentre personal que no sap el que és el treball en línia és passejat per la planta de muntatge per intentar posar al plantell en contra del Comitè, però senyors de la direcció: Els temes organitzatius són seus, si les seccions sindicals tinguéssim aquest poder, les coses anirien d’altra forma. Per exemple, el pas dels companys/es que complien l'any de contracte a fixos discontinus, evitar les pressions a que se sotmet al plantell de nova entrada de formes poc ortodoxes. Però tot això no s'acaba aquí, s'ha signat un conveni que porta en marxa des del dia 1 de gener i ... on és el lliurament de la seqüència diària de les produccions de muntatge? No, no ens oblidem ni ho farem, arribarem on faci falta. ¿No s'obre la taula d'ocupació? Precaritzant l'ocupació no hi ha futur !!!!

Les lleis no ens deixen entrar en temes organitzatius, però tenim les eines per evitar els problemes que s'estan donant i les hem d’aplicar. Si a un lloc concret sobra personal no hem de permetre que es facin hores, si hi ha personal que pressiona els companys/es, se'ls ha de denunciar per assetjament activant el protocol que marca la llei en cadascuna de les empreses i finalment i no menys important, en una fàbrica amb una mitjana d'edat tan alta i amb tantes lesions provocades per la manera de treballar que tenim, l'enxufisme s'ha d'acabar per poder oxigenar a la plantilla d'una vegada per sempre !!!

Després de llegir els fulls informatius d'alguns sindicats i coneixedors que pensen de la mateixa manera, entaularem reunions amb ells per intentar acabar d'una vegada per totes amb aquestes actituds. No permetrem que se segueixi faltant el respecte dels treballadors/es ja sigui pels temes esmentats o pels incompliments dels acords assolits.

Seccions Sindicals UGT Nissan ZF y Montcada.

 Dijous, 16 de febrer de 2017.