UGT NISSAN

TOTS ELS DIES SON 8M

El Diumenge, 8 de Març vam sortir al carrer per manifestar-nos pacíficament i vam inundar els carrers de totes les ciutats amb pancartes dient prou a la violència contra les dones, al sexisme, al patriarcat i al lideratge polític masclista.

 

En alguns països ja es reivindicaven, des de feia alguns anys els drets de les dones però el punt de partida d’aquesta mobilització feminista s’inicia el 25 de març de 1911 amb l’incendi de la fàbrica tèxtil Triangle Shirtwaist de Nova York, en el que van morir més de 140 persones, entre les quals hi havien 123 dones. Estaven contractades en pèssimes condicions laborals, amb jornades de dilluns a dissabte i treballant més de 12 hores diàries. En el moment de l’incendi no es sap si estaven fabricant camises amb teles de color lila o bé, era la seva roba laboral la que era de color lila. Mai es va poder demostrar que va ser el mateix empresari, qui va provocar l’incendi com represàlia de la vaga que havien començat les dones que protestaven en defensa dels seus drets laborals.

Segons diuen quan es va propagar l’incendi, el fum de color lila es podia veure per tota la ciutat de Nova York i per això, el lila s’ha agafat com a color reivindicatiu de les dones.

També es pensa que pot ser una llegenda i que el color lila que representa actualment les dones surt de la barreja del color blau (color representatiu dels homes) i el rosa (color representatiu de les dones).

 

A l’Estat espanyol, l’any 1933 es va reconèixer el dret de vot de les dones gràcies a Clara Campoamor i Victòria Kent que van portar a les Corts la proposta de reconèixer el vot femení a la Constitució. El 19 de novembre de 1933, les dones espanyoles van poder votar, per primer cop, en les eleccions generals per la Segona República.

Durant la Dictadura de Primo de Rivera, ja s’havia autoritzat el vot femení però només podien votar les majors de 23 anys, tot i que com tenien els seus drets totalment delegats en el pare o el marit, elles no podien votar.

Anys després amb la Dictadura del General Franco, la dona va tornar a perdre la majoria dels seus drets. Fins als anys 50, no va començar a haver-hi a Espanya presència femenina a les Universitats, tot i que només podien accedir-hi les dones de famílies benestants perquè les dones eren educades per fer les tasques domèstiques, casar-se, tenir fills i cuidar a la família.

Les dones, sense el permís del seus pares (si eren solteres) o sense el permís dels seus marits, no podien ni obrir un compte corrent, treballar, anar a comprar, expedir el seu passaport, el seu carnet de conduir,…etc. La dona depenia absolutament de la figura de l’home i fins i tot, les dones solteres s’equiparaven a una menor i no podien abandonar casa seva sense el consentiment del seus pares. L’any 1978, amb l’arribada de la Democràcia i la Constitució, es va garantir en la legislació la igualtat de tracte entre dones i homes però no va ser fins 1981 quan les dones van poder acabar amb el permís dels pares o marits i fins i tot, es va permetre el divorci. No fa tants anys de tot això...

 

Des de la nostra secció sindical Nissan UGT, volem reivindicar que les dones hem de tenir les mateixes oportunitats laborals i els mateixos drets que ostenten els homes. Volem denunciar que en alguns Departaments, no n’hi ha ni una sola dona i això ens demostra que encara ens queda molt per fer.

 

#NiUnaMenos #NiMásNiMenosIguales #8M #DretsDeLesDones #WomensDay2020 #DiaDeLaDona #WomensDay #TimeIsNow